L’educació musical, és necessària?

Hauríem de pensar que, en realitat, l’educació ha de ser una plataforma per educar la sensibilitat, la intel·ligència, l’afectivitat, la relació amb els altres i determinades destreses que ens han de permetre afrontar l’aprenentatge al llarg de la nostra vida.

Davant d’això, es creu en la necessitat de millorar l’educació en base a incidir molt més en tots els aspectes creatius i expressius dels infants amb la finalitat de facilitar una educació més global, i aquesta educació considera de gran importància la matèria de la música.

El treball que requereix la pràctica de la música proporciona una millor capacitat d’organització personal i auto disciplina, ja que l’estudi d’un instrument requereix constància i interès. Un alumne a de saber estudiar i distribuir-se el temps. Es per això que l’educació musical és la valoració positiva de l’esforç en l’aprenentatge per part de l’alumne.

En l’àmbit específic de la música es basa gran part de l’activitat educativa en el cant i la interpretació de conjunt, amb la finalitat d’aconseguir la realització d’una “obra d’art” col·lectiva. Això fa que sigui impossible la realització d’algunes activitats sense comptar amb els altres. Així doncs, l’alumne aprèn la importància del treball en grup, cosa que podrà facilitar el no tenir actituds individualistes davant d’un treball i millorarà el seu rendiment, a l’hora que aprèn una millor actitud davant de la societat.

La precisió i l’adequació a una pulsació i a un moviment a partir de l’audició d’una música fa una millor organització corporal i l’adequació del moviment de les extremitats del cos. A més, l’educació del cos de l’estudiant d’un instrument musical en potencia l’equilibri, la consciència corporal i adequada la coordinació de totes les parts del cos.

L’educació corporal amb música a través de la pràctica del moviment i la dansa estableix una relació entre el propi cos i l’entorn i entre el propi cos i el cos dels companys. Per tant, ajuda a crear una bona organització espacial.

Un exemple clar es a l’hora de llegir les notes al pentagrama, hi ha una organització de l’espai esquerra/dreta i dalt/baix que, combinat amb la durada rítmica de les notes suposa l’obtenció d’unes habilitats grans en la percepció de l’organització de l’espai.

L’àmbit de l’expressió musical pertany també a la comunicació. La relació entre el públic–espectador i el creador és absolutament necessària en aquesta activitat. Es tracta, però, d’un llenguatge que no té les limitacions i les servituds del llenguatge oral. El fet de comptar amb uns codis més difusos fa que s’ampliïn les possibilitats comunicatives a tots els nens i nenes, independentment de les seves habilitats lingüístiques.

El treball de la memòria es reforça en activitats on cal fer un esforç de retenció de fragments musicals (i a vegades obres senceres amb una o diverses línies melòdiques), de textos (des de petits els nens aprenen a recordar el text de cançons senceres) o de moviments corporals (la memorització de determinades posicions dels braços, les mans o fins i tot els peus per tocar un instrument).

Són molts els aspectes del desenvolupament intel·lectual que es veuen afavorits per la pràctica i l’aprenentatge de la música, tants, que d’aquesta manera podrem tenir el dia de demà uns ciutadans més cultes i, en conseqüència, més lliures.

La Metamorfosi i la Vida de la Papallona Monarca

La papallona Monarca (Danaus Plexippus) és l'espècie de papallona més famosa del nord del continent americà. Va ser introduïda a Europa i Australia al segle XIX i la seva migració es considera com una de les proeses animals més impressionants del món.

Realitza migracions massives del sud entre els mesos d'agost a octubre i a l'inversa a la primavera. L'objectiu d'aquesta migració no és cap altre que la reproducció. A conseqüència de la necessitat d'aquesta migració, la Monarca és la papallona amb la vida més llarga: dura de 2 a 6 setmanes en forma de papallona.

Un dels misteris que encara avui queda per descobrir per part dels científics, és la capacitat que tenen les papallones noves de trobar el camí de tornada, per arribar a la zona d'hibernació. Es pressuposa que els patrons de vol són heretats genèticament i que estan basats en ritmes circadians (oscil·lacions de les variables biològiques en intervals de temps regulars i associades a un canvi ambiental rítmic), i de la posició del sol al cel la qual capten amb les seves antenes.

La Monarca és un dels pocs insectes capaç de realitzar travessies transatlàntiques: en anys de vents favorables poden arribar des d'Amèrica a la Gran Bretanya y a Espanya.

Els ous de la Monarca tarden 4 dies en eclosionar. D'ells en surt una larva o eruga de vius colors que indiquen la seva toxicitat. La seva vida com a eruga és de 2 setmanes en les quals el seu únic objectiu és alimentar-se. Quan la eruga és prou gran, es converteix en crisàlide o pupa, creant un escut al voltant del seu cos que penja de les branques o fulles de les plantes. Dins el capoll, la crisàlide comença una intensa metamorfosi que dura 10 dies. Quan la metamorfosi ha finalitzat surt del capoll i tarda uns minuts en estendre les ales i aconseguir volar La nova papallona ja està preparada per sortir al món exterior i començar el llarg viatge de tornada cap l'origen dels seus progenitors.

L'ESCOLA VERDA

L'Escola Verda és un projecte d'innovació que pot dur a terme qualsevol centre d'educació primària. Consisteix a seguir uns passos relacionats amb l'ecologisme, el reciclatge, l'estalvi energètic i d'aigua, etc. fins a aconseguir el distintiu d'Escola Verda que otroga el Departament d'Educació.

En primer lloc, aquell centre que vulgui tenir el distintiu, ha de presentar un Pla de Cohesió on es redacten tots els seus objectius ambientals. Aquest objectius es poden aconseguir a través de Programes d'Acció, on es proposen les actuacions concretes que el centre durá a terme per a aconseguir els objectius plantejats al Pla de Cohesió. El centre compta amb un temps determinat per a arribar als objectius fixats.

Quan l'escola ja té determinats quins seran els seus Programes d'Acció, haurà de fer una diagnosi ambiental per veure la situació o punt de partida en que es troba l'escola, i per tant, saber quins seran els canvis a realitzar per a arribar als objectius.

Tot seguit, posa en marxa els Programes d'Acció, que té una durada d'un curs escolar i que materialitzará els objectius marcats.

Al final del curs,  es fa una valoració de l'aconseguiment dels objectius, i si és favorable, el Departament d'Educació otorgrà a l'escola el distintiu d'Escola Verda.

El distintiu té una vigència de 2 anys, i el procès tornarà a començar.

Les accions o activitats que les Escoles Verdes realitzen són:

- recollida selectiva de les deixalles

- ús del bock 'n roll: enbolcall reutilitzable per als entrepans

- responsabilitzar als alumnes de l'estalvi energètic (apagar llums quan no són necessàris, ús responsable de l'aigua, etc.)

- reutilització del material: paper, capses, etc.

- creació d'un hort

Entre d'altres.

Alguns dels centres adherits al projecte són el CEIP Les Moreres a Les Pobles, i l'Escola d'Educació Escpecial Garbí, a El Vendrell.

L'Escola Verda és una forma d'escola enriquidora i que inculca uns valors molt importants als alumnes: la sostenibilitat i la cura del medi ambient són mestes aconseguibles si es prenen com un hàbit diari.

Esperem en un futur el projecte Escola Verda sigui comú a totes les institucions educatives i, perquè no, a totes les empreses i entitats de tot tipus.

Podeu trobar més informació a:

http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/educacio_ambiental/escoles_verdes/

Per què és important la relació entre la família i l'escola?

L'educació dels nens és una competència compartida entre pares, mares i docents. És per aquest motiu que les relacions entre la família i l'escola són un factor de gran impotància en l'educació dels alumnes. 

Per tant, família i escola tenen un objectiu comú: col·laborar de manera activa en la formació de nens i nenes. Es considera que aquesta relació és imprescindible per tal d'assolir coherència i eficàcia en tot el procés educatiu, de manera que els nens i nens gaudeixin de la seguretat i l'estabilitat afectiva que necessiten. A més, d'aquesta manera els professionals d'educació poden ajudar a les famílies a reforçar-se en la  pràctica educativa i a fer veure els problemes implicats.

Aquesta relació entre la família i l'escola ha d'estar basada en la confiança i la cooperació. És imprescindible que es produeixi un intercanvi d'informació on família i escola puguin contrastar i opinar, informar sobre el nen o nena, etc.

La participació dels pares a l'escola, per tal d'afavorir aquesta relació, pot adquirir diverses modalitats:

      - Entrevistes: en l’Educació, hi ha dos tipus d’entrevistes que són essencials per al desenvolupament del procés educatiu: l’entrevista inicial i l’entrevista de seguiment. L’entrevista inicial té un doble sentit: per part de l’educador, el coneixement del nen i del seu entorn familiar, i per part de la família, el coneixement de la persona que estarà amb el seu fill. 

D’altra banda, les entrevistes de seguiment són aquelles que es realitzen a mesura que avança el curs, de manera reglada o per situacions especials, a instàncies de la família o l’escola. La temàtica gira al voltant dels esdeveniments produïts en el desenvolupament, i suposen un intercanvi d’informació. 

Contrastar la informació de l’entrevista inicial amb les dades del seguiment és molt útil per determinar el camí que està seguint el desenvolupament del nen.

      - Assemblea de pares i mares: en aquestes trobades s’informa als pares sobre el projecte educatiu que es desenvolupa dins del centre, i especialment, dins de l’aula. A més a més, es fa un seguiment del desenvolupament educatiu dels alumnes, s’analitzen els problemes generals, s’organitza la participació de les famílies a l’aula i es proposen activitats específiques per afavorir aquesta participació.

      - Col·laboració de pares i mares dins l’aula: inclou la col·laboració dels pares en tallers monogràfics, la seva col·laboració en activitats quotidianes de l’aula, i també la seva col·laboració en la gestió econòmica de l’aula.

     - Escola de pares i mares: en aquesta escola s’hi dur a terme una formació en temes educatius d’interès per a pares i mares dels alumnes. Les activitats organitzades per aquesta finalitat són diverses en els diferents centres –informàtica, alfabetització, castellà i català per a famílies immigrants- en funció de les demandes identificades.

El fracàs escolar a Espanya

El fracàs escolar és un dels problemes més greus del sistema educatiu espanyol. Quatre de cada deu alumnes espanyols no acaben el batxillerat. És gairebé la pitjor taxa de fracàs escolar de tota la Unió Europea, segons l'informe que va presentar la Comissió Europea sobre la situació de l'ensenyament. Només Malta (45,3%) i Portugal (46,6%) registren una taxa més elevada que Espanya (38,9%) de joves que abandonen els estudis secundaris abans d'hora. La mitjana europea de fracàs escolar se situa en el 22%, però en alguns països es redueix a nivells molt baixos, com Finlàndia (13,5%), Eslovènia (8,5%) o Polònia (8,4%).

D'una manera genèrica, podem definir el fracàs escolar com la incapacitat per assolir els objectius marcats pel sistema educatiu. Convé distingir aquest fenomen de l'abandonament escolar prematur. El fracàs escolar afecta només als alumnes que abandonen les aules sense haver obtingut cap títol acadèmic. En canvi, l'abandonament escolar prematur fa referència a aquelles persones que deixen d'estudiar una vegada que han assolit el títol acadèmic més baix.

L'any 2007, el fracàs escolar afectava el 31% dels estudiants espanyols, és a dir, que gairebé un terç de la població de 18 a 24 anys no havia completat l'educació secundària obligatòria ni havia continuat algun tipus de formació.

Els alumnes que abandonen les aules sense haver obtingut cap títol acadèmic solen ser homes, que han cursat els seus estudis en un centre públic i que resideixen al sud d'Espanya.

En el següent gràfic es poden observar les comunitats amb un nivell de fracàs escolar més alt i també les quatre que el tenen més baix: