Hauríem de pensar que, en realitat, l’educació ha de ser una plataforma per educar la sensibilitat, la intel·ligència, l’afectivitat, la relació amb els altres i determinades destreses que ens han de permetre afrontar l’aprenentatge al llarg de la nostra vida.Davant d’això, es creu en la necessitat de millorar l’educació en base a incidir molt més en tots els aspectes creatius i expressius dels infants amb la finalitat de facilitar una educació més global, i aquesta educació considera de gran importància la matèria de la música.
El treball que requereix la pràctica de la música proporciona una millor capacitat d’organització personal i auto disciplina, ja que l’estudi d’un instrument requereix constància i interès. Un alumne a de saber estudiar i distribuir-se el temps. Es per això que l’educació musical és la valoració positiva de l’esforç en l’aprenentatge per part de l’alumne.
En l’àmbit específic de la música es basa gran part de l’activitat educativa en el cant i la interpretació de conjunt, amb la finalitat d’aconseguir la realització d’una “obra d’art” col·lectiva. Això fa que sigui impossible la realització d’algunes activitats sense comptar amb els altres. Així doncs, l’alumne aprèn la importància del treball en grup, cosa que podrà facilitar el no tenir actituds individualistes davant d’un treball i millorarà el seu rendiment, a l’hora que aprèn una millor actitud davant de la societat.
La precisió i l’adequació a una pulsació i a un moviment a partir de l’audició d’una música fa una millor organització corporal i l’adequació del moviment de les extremitats del cos. A més, l’educació del cos de l’estudiant d’un instrument musical en potencia l’equilibri, la consciència corporal i adequada la coordinació de totes les parts del cos.
L’educació corporal amb música a través de la pràctica del moviment i la dansa estableix una relació entre el propi cos i l’entorn i entre el propi cos i el cos dels companys. Per tant, ajuda a crear una bona organització espacial.
Un exemple clar es a l’hora de llegir les notes al pentagrama, hi ha una organització de l’espai esquerra/dreta i dalt/baix que, combinat amb la durada rítmica de les notes suposa l’obtenció d’unes habilitats grans en la percepció de l’organització de l’espai.
L’àmbit de l’expressió musical pertany també a la comunicació. La relació entre el públic–espectador i el creador és absolutament necessària en aquesta activitat. Es tracta, però, d’un llenguatge que no té les limitacions i les servituds del llenguatge oral. El fet de comptar amb uns codis més difusos fa que s’ampliïn les possibilitats comunicatives a tots els nens i nenes, independentment de les seves habilitats lingüístiques.
El treball de la memòria es reforça en activitats on cal fer un esforç de retenció de fragments musicals (i a vegades obres senceres amb una o diverses línies melòdiques), de textos (des de petits els nens aprenen a recordar el text de cançons senceres) o de moviments corporals (la memorització de determinades posicions dels braços, les mans o fins i tot els peus per tocar un instrument).
Són molts els aspectes del desenvolupament intel·lectual que es veuen afavorits per la pràctica i l’aprenentatge de la música, tants, que d’aquesta manera podrem tenir el dia de demà uns ciutadans més cultes i, en conseqüència, més lliures.
