El fracàs escolar a Espanya

El fracàs escolar és un dels problemes més greus del sistema educatiu espanyol. Quatre de cada deu alumnes espanyols no acaben el batxillerat. És gairebé la pitjor taxa de fracàs escolar de tota la Unió Europea, segons l'informe que va presentar la Comissió Europea sobre la situació de l'ensenyament. Només Malta (45,3%) i Portugal (46,6%) registren una taxa més elevada que Espanya (38,9%) de joves que abandonen els estudis secundaris abans d'hora. La mitjana europea de fracàs escolar se situa en el 22%, però en alguns països es redueix a nivells molt baixos, com Finlàndia (13,5%), Eslovènia (8,5%) o Polònia (8,4%).

D'una manera genèrica, podem definir el fracàs escolar com la incapacitat per assolir els objectius marcats pel sistema educatiu. Convé distingir aquest fenomen de l'abandonament escolar prematur. El fracàs escolar afecta només als alumnes que abandonen les aules sense haver obtingut cap títol acadèmic. En canvi, l'abandonament escolar prematur fa referència a aquelles persones que deixen d'estudiar una vegada que han assolit el títol acadèmic més baix.

L'any 2007, el fracàs escolar afectava el 31% dels estudiants espanyols, és a dir, que gairebé un terç de la població de 18 a 24 anys no havia completat l'educació secundària obligatòria ni havia continuat algun tipus de formació.

Els alumnes que abandonen les aules sense haver obtingut cap títol acadèmic solen ser homes, que han cursat els seus estudis en un centre públic i que resideixen al sud d'Espanya.

En el següent gràfic es poden observar les comunitats amb un nivell de fracàs escolar més alt i també les quatre que el tenen més baix: